ADÉU I QUE EL BATXILLERAT NO ENS SEPARI

A dia d'avui ja tinc la suficient confiança amb les persones que poden llegir aquest bloc així que no em disposo a escriure com de costum. No rescriuré una noticia. No faré una crònica del partit d'ahir de la selecció espanyola, ni tampoc utilitzaré exactament cap altre article periodístic que he après durant aquest curs treballant aquesta optativa. De manera que faré un escrit totalment lliure. Sense variar gaire l'estil del bloc també tindrà la seva part informativa, però amb l’única diferència que de ben segur que serà una noticia única ja que ningú li donarà importància a que avui l’IES Salvador Espriu de Barcelona celebri la festa de 4t d’ESO.
Fa quatre anys que vaig trepitjar per primer cop aquest edifici que ara mai oblidaré. Recordo el primer dia tota nerviosa dinant ràpid a casa i gairebé arribo tard. Quin desastre el primer dia i tard! Però no va passar ja que vaig córrer un munt. Fent classes i més classes, exàmens i més exàmens, pràctiques i més pràctiques va arribar el desitjat estiu. Un curs havia passat. No era tan horrorós anar a l’institut, vaig pensar. Així van ser els següents cursos, amb més dificultats, més nivell exigit pels professors, però amb una classe ja consolidada que hem mantingut fins a aquest últim any.
Han estat quatre anys d’aixecar-se d’hora, o millor dit, arribar d’hora. Passar les hores aprenent alguna cosa i sobretot conèixer gent nova que espero no perdre mai.
Ara toca dir: “Ja només queda un dia. Un dia i prou”
L’estiu acabarà i alguns a l’insti tornarem per fer el batxillerat, d’altres no i per això hem de gaudir al màxim aquest desitjat i trist dia que serà segurament, l’últim que trepitjarem tots junts el terra del Espriu.

________________________________________________________


Avui dia 16 de juny s'acava del tot les classes de veritat, aquells dies de primer que arrivabem tots com uns nans, tohom ens mirava, i encara recordo aquelles frases que ens deien quan pasavem pel's passadissos i estaven els més grans qué ara deuen estar o a Cicles formatius, Batxillerats o bé treballant. Bé aquelles frases eren tan humiliants....

- Abriros que vienen los enanos y necesitan llegar a classe antes que el profe.- Amb un tó burleta, amb un tó de dir, que grans que sóm, i que petits que són ells.

Ara que sóm els grans aquestes frases les pronunciaven els nostres companys, i els de primer d'ESO ens miren amb unes cares d'impotència perqué sembla com si ens tinguèssin por.

Aquest institud m'ha donat moltíssim, m'ha ensenyat a estudiar, a millorar acadèmicament, però el més important a ser persona, ser persona no és només el que veus per fora, sinó veure el que hi ha a dins, una gran puntualitat, respecte per el professorat etc. En veritat estic pensant i e pogut veure que això ja o ttindriem que saber d'abans, si potser si però possar-ho amb pràctica, ha sigut aqui al IES. Salvador Espriu.

Desde aquest blog també vull demanar-vos moltes gràcies a tots els de la classe de revista, alguns professors, però sobretot a la meva classe la C. A primer d'ESO vaig estar a la D, però apartir d'aquell any, a segon ens van unir a una classe magnifica, gent magnifica, tots erem pinya, una gran classe, desde aqui vull dir-vos moltes gràcies classe C, us ESTIMO!!

Això és tot, espero no haver-me possat gaire emotiu, perqué aquesta nit toca festa grossa!!

Visca la nostra promoció de 4rt d'ESO!!

___________________________________________________________


Ja s'acavat tot, les clases, els exàmens, tot. Encara que per alguns ens quedan els exàmens de recuperació... moltes gràcies a tots aquells que han pasat per el meu camí, els que han marxat, els que encara hi son, i els que marxaràn.
Adeu una abraçada us estimo!


Peace.